Uf!!! Quan esforç!!!!
Quina POR!!!!
Quina responsabilitat!!!
Però sabia que al meu costat tenia a la única persona que podia fer d'aquest somni una realitat, en Xavi.
Poc a poc vam anar entrenant, sense comentar-ho a ningú, en principi... després ja, quan vam estar una mica més preparats vam començar a parlar, sempre en petit comité, erem molt prudents... quaranta-dos quilòmetres no es qualsevol cosa, una petita lesió, un petit refredat, poden fer que tot això s'acabi abans d'hora. Sempre, pensant que arribar era la nostra il.lusió. Tots els entrenaments han tingut la seva lluita, eren moments de donar voltes a moltes coses, i sempre, SEMPRE, en Xavi estava allà, era, i es la meva columna, quan defallia recordava aquelles coses que m'anava dient cada dia... Es molt bon "entrenador".
Per fi va arribar el dia...
Il.lusió...
Vinga.... SOM-HI!!!!!
Allà m'esperen les meves joies... quines abraçades més importants!!!!!...
Quins petons rebuts a peu de sortida!!!!
Quanta força transmesa en l'ultim minut....
Apa, comença la MARATÓ!!!!
Tot es veu diferent des de dins, comences a corre, gairebé sense adonar-te... els primers quilometres passen contemplant Barcelona... carrers vists des d'un altre punt de vista... La Diagonal... El Camp Nou... La Gran Via... El meu Passeig de Gràcia... Meridiana... Les Rambles!!!!... i tants altres llocs i carrers per on hem passat.
I... quan les cames rondinen... veus els teus... estàn a tocar... donant-te ànims... veien les seves cares, els seus cors t'il.luminen, t'omplen de força... i les cames deixen de rondinar... Vinga!!!! Podem!!!
Arriben els moments durs... i algú et crida pel nom... ANIMS!!! TU POTS!!!!... I... si pots superar-los... comences a veure que potser... comences a sentir que la familia, que la meva estimada, arrelada i imprescindible familia està donant-me forces perque els pugui abraçar, després de passar per la meta.
El paral.lel ja està... els sentiments a flor de pell... no se si riure o plorar. Darrera meu, sento la remor de la gent que porten una geganta i soc incpaç de tombar-me. Veig els meus angels donant-me tota la seva ajuda. Les meves forces les necessito per acabar... per acabar la Marató amb en Xavi, per arribar agafats de la ma, com dos enamorats(frase sentida a l'arribada, jajaja!!!).
Ja està... ens fem un petó!!! Continuem fins a fora on ens esperen tots
DEU MEU!!!
Quins moments!!!
Quant d'amor!!!
Quanta emoció!!!
Hi han coses que costen molt de descriure, els moments d'ahir son un d'ells... Per això, perque no sempre es fàcil parlar de sentiments us envio aquestes quatre paraules...
Perque us estimo,
Perque sou els millors,
Perque vosaltres heu sigut una part molt important d'aquesta cursa i...
Perque sou molt imprescindibles en la meva vida.
GRÀCIES!!!!!
Sou la meva vida!!!!
